Cap a Machu Picchu

17 febrer 2014 - Qosco

Anar a Machu Picchu és realment una odissea. En el centre d'informació t'indiquen bàsicament dues opcions (sense comptar amb el camí inka que t'ofereixen les empreses de tours), anar-hi amb tren o amb microbús. Ambdós opcions comencen a Ollantaytambo. És a dir, que abans de tot has d'agafar un microbús (10 soles) cap allà.

Primera opció. Tren: Ollantaytambo - Aguas Calientes

Aproximadament unes dues hores de trajecte a un preu que va des de 57 a 170$ (si, si, dòlars americans)

Segona opció. Microbus: Ollantaytambo - Santa Maria - Santa Teresa - Hidroelèctrica (35 soles, 5 hores) - Caminar 2 hores fins al pont Ruinas (el pont d'entrada cap al Machu).

Nosaltres vam decidir anar per la via del tren. Anar amb bus fins a Ollantaytambo i un cop allà caminar per la via del tren els 45 km que ens separaven d'Aguas Calientes.

Una excursió d'un dia (aprox. 9 hores caminant). El que semblava tant perillós va resultar ser una bona excursió. Pràcticament durant tot el trajecte hi ha un senderet pel costat de la via per on passen tots els habitants de la zona. Hi ha ruïnes, botiguetes, cases... Els trens no van a gaire velocitat i com que saben que hi ha persones en el trajecte, sempre avisen abans d'una corba o d'entrar a un túnel. Comencem a caminar a les 8 del matí i arribem a les 4 de la tarda a Aguas Calientes. Evidentment amb els peus destrossats, cansats, suats i amb unes ganes de descansar que no podríem explicar...

18 febrer 2014

Després d'esmorzar al mercat i agafar forces... Machu Picchu ens espera.

Per arribar-hi hi ha dues opcions:

1- Pujar amb bus (18 soles crec, no ho vaig ni preguntar)

2- Pujar caminant

Com no era d'esperar, hem pujat caminant! Dos Km d'escales de pedres! Vam tenir la sort de trobar-nos altres valents amb qui compartir la nostra ascensió.

Al final de tot, Machu Picchu.