La Paz i voltants

1-03-2014 La Paz

Arribar a La Paz desde Copacabana són, segons totes les operadores, 3 hores de trajecte. La realitat és una altra, 5 hores si tot va bé. Per poder arribar-hi, però, vam haver de creuar amb un "transbordador" l'estret de Tiquina. Segons les costums del lloc, els passatgers han de creuar amb barqueta (2 Bs) no poden creuar amb el bus. El Pol, aprofitant la revolta d'una parella de bolivians que al·legaven que ells havien pagat el passatge i que no tenien perquè baixar del bus fins arribar a destí, no va baixar de bus, mentre jo, que havia baixat a comprar unes xocolatines no em van deixat tornar a pujar.

La primera vista de La Paz és des de dalt de tot de la carretera, una ciutat realment extensa. La seva topografia es caracteritza per les seves pujades i baixades. Diguem que una persona com jo (Bita), que no domino el freno de mà a l'hora d'engegar el cotxe, no podria moure'm per la ciutat. Hem de dir que nosaltres no vam tenir en cap moment sensació d'inseguretat. També és veritat que en època de festes tot canvia una miqueta: La Paz era un batibull de nens, nenes, joves, no tant joves i algun que altre gringo abastits de globus d'aigua per tirar a la gent i esprais d'espuma. Els Carnavals estaven a punt de començar. El més perillós que podia passar-te és quedar mullat. 

Vam arribar en "feriado", això vol dir que tots els museus, esglésies i llocs a visitar estaven tancats, així que només vam poder veure la ciutat en general i sobretot el seu mercat on esmorzàvem entrepans de palta i ou i menjàvem copes de fruita el mòdic preu de 80 cèntims d'euro.

Què havíem de fer? Doncs comprar-nos un pot d'esprai anar a veure el Carnaval.

 

Els bolivians,com a descendents del inkas i altres cultures que adoraven a la Pachamama, tenen una estranya relació amb el Carnaval. La qüestió es que durant el Carnaval fan ofrenes a la Pachamama per tal de beneir el seu negoci,cotxe o casa. No vam acabar d'entendre la relació entre els Carnavals i la Pachamama, el que si sabem és la forma en que fan aquestes ofrenes:

- Enterrament d'un fetus de llama o alpaca 

- Cremació d'un "pastis" fet de pastilletes de sucre

En ambdós casos, han de beure cervesa (calenta) i tirar-ne una miqueta al terra.

4-03-2014 Tiwanaku

Les ruïnes de Tiwanaku (150 Km de La Paz) que són el jaciment més important de Bolívia, tot i així, són una miqueta decepcionants. Potser després de visitar Machu Picchu qualsevol cosa sembla petita. El més indignant de tot és el preu: 80 Bs (10 Bs per a bolivians). Va ser allà mateix que vam conèixer a la Dalsy i la seva família. Dos dies més tard estàvem berenant a casa seva, intercanviant opinions. Va ser allà, on vam descobrir les "empanades de queso". A partir d'aquell moment no en deixaríem de menjar.

6-03-2014 Coroico

Baixar en bici per la Carretera de la Mortva resultar ser una experiència que nosaltres no ens podiem permetre. El més econòmic 400 Bs per persona. Aquest preu inclòu: Bicicleta, casc i proteccions, dos "tentempies"  (iogurt i algun entrepà), dutxa després de la baixada, piscina, dinar (almuerzo), un CD amb les fotos de la baixada i una samarreta que hi posa "he sobreviscut a la carretera de la mort".

La opció a la que vam optar va ser agafar un microbus i anar per carretera fins a Coroico. Els paissatges que s'observen per la nova carretera són els mateixos pràcticament i pel mòdic preu de 20 Bs.

A Coroico vam fer dues excursions, una a les tres cascades i l'altra a Las Pozas on ens vam banyar una miqueta. Van ser dues bones sortides, molt diferents però sempre que pots anar a caminar per la muntanya és molt gratificant.

Va ser aquí on dos alemanys (hem confirmat que no són infal·libles), van arribar a Coroico sense diners i el caixer automàtic no els hi donava cash. Amb molta humilitat ens van demanar diners per a poder passar un parell de dies (un prestac amb interes 0 %) i, vam fer la bona aportació de l'any (així que ja sabeu, ja tenim el cupo fet!!).