26-05-2014 New Zealand
El viatge desde Santiago a Auckland va ser bastant mogudet. Desgraciadament ens va tocar estar en els seient del centre de l'avió, sense poder veure l'exterior :( Si hi sumem l'efecte de les turbulències, diguem que no va ser el nostre millor viatge. Vam acabar per marejar-nos i, fins hi tot alguns passatgers "inclòs algun de nosaltres dos", vam acabar escampant "espores" (expressió que he robat).
- Auckland
Ens trobem al centre d'Auckland a les 5 de la matinada. Ens envolten gratacels, bancs, teatres, grans magatens... Els més matiners ja són al carrer, amb els seus xandalls... running!! Tot i que alguns establiments no tanquen durant la nit, la ciutat es desperta poc a poc. Aucklan, per dir-ho d'alguna manera, és una ciutat amb un centre financer petit format a base de gratacels i uns barris residencials o pobles adherits a les afores; cases unifamiliars, baixes i amb jardí. Lentament, les arteries i venes de la ciutat prenen vida. Entre moltes de les qualitats l'estres no és una d'elles.
Per nosaltres, el problema més immediat va ser la circulació. Com a Anglaterra, es condueix per l'esquerra. Realment no és un problema que puguem catalogar de greu, però diguem que si ens hem endut algun que altre ensurt (aquí en els passos de peatons no hi trobem allò de look right/look left!).
Moure's per la ciutt és fàcil. El més fàcil és trobar un punt de referència, EL PIRULO, què sinó? Però per desgràcia el nostre skyline el vam realitzar des d'un dels 40 i pico volcans que envolten la ciutat. Va ser en aquest indret on ens vam fer una idea de l'extensió real de "l'àrea metropolitana d'Auckland" per dir-ho d'alguna manera. Si, és veritat, no vam pujar al pirulo. Potser podeu pensar que ja que estas allà s'hi ha d'anar, que és visita obligada, no ho sé, el que vulgueu, però és realment car poder pujar-hi, i la veritat, no és una prioritat per a nosaltres.
- La campervan
No és la primera vegada que anem de camping, però que hi anem com els caragols si. Sofà- llit, taula de menjador, cuina, armaris... evidentment tot de "quita-pon y cambia configuración". Conducció automàtica i consum elevat. Del que vam poder gaudir més van ser de les cadires i taula d'exterior, és a dir, cansat de conduir? Doncs baixa del cotxe, treus les cadires i la taula i.. vols un cafè, una xocolata calenta, uns ous ferrats?
Una sensació que no recordavem és la de llibertat. Llibertat de moviments. És evident que hem tingut la llibertat de decidir en tot moment a on volíem anar i quan, amb l'excepció de la caducitat dels visats, però fins ara tots els trajectes realitats per carretera, riu o mar han estat subordinat als transports públic de les regions per on viatjàvem. El fet de permetre'ns decidir quina ruta seguir, on parar a fer una foto, o senzillament canviar de plans a l'últim moment ens ha permès sentir-nos lliures, lliures d'horaros de sortida i d'arribada, lliures de menjar quan podiem, lliures de desviar-nos per seguir un rierol, lliures per marxar corrents d'un lloc espantós (cosa que no ens ha passat)...
Per aquelles persones que han apres a conduir o que viuen en paisos per on es condueix per la dreta, us oferim el primer curset de Què tenir en compte quan hem de conduir per l'esquerra:
Punt núm. 1 - El volat esta a la porta (per nosaltres) de l'acompanyant
Punt núm, 2 - Recorda: ESQUERRA, ESQUERRA, ESQUERRA!
Fi del curset.
Però no seria legal dir que nosaltres no vam tenir cap problema... Bàsicament en vam tenir dos: el primer i més evident... Conduir pel carril contrari. No és conya, tenim tant interioritzat per on hem de conduir (dreta) que en interseccions o incorporacions a carreteres lliures de vehicles en algun cas hem conduit feliçment en contra direcció. Potser si un cotxe dels mossos ens hagués pillat cada vegada que ens ha passar estaríem sense punts al carnet de conduir. I en segon lloc, la primera i més espectacular derrapada que hagim sofert mai. No és un fet aillat que els individus mascles de l'especie homo sapiens sapiens, altrament dits homo stupidenses, quan tenen entre les seves mans un cotxe (independentment de molts altres factors), se'ls encen una llumeta al cap: TROMBO. Doncs res més lluny. En aquesta ocasió l'escenari era una carreterra de terra i curves, el trombo una derrapada i, la casualitat va fer que no volquéssim. Autor el fet: ALBA ! ! ! Si, mea culpa.
- Els Campsites
La normativa actual de New Zealand no permet pernoctar lliurement si no tens una campervan self-contained (amb wc). Per tant, i tenint en compte que el turisme que tenen, trobes càmpings arreu. Com es pot imaginar, hi ha des de càmping amb parcs aquàtics inclosos fins a extensions de terra amb WC. Els preus són evidentment molt variats. Hi ha una xarxa de Campsites del DOC (de estat) que estan repartits per tot el pais. Són molt econòmics, però tot i així, hi ha zones gratuïtes.
En el nostre cas, pràcticament tots els càmpings on vam anar estaven al costat d'un riu,d'un llac o del mar. Només en un parell d'ocasions va ser en mig d'una població.
En general els llocs on hem estat tenien lavabo, pica on rentar els plats bruts o un riu o llac i poc més. Només en dues ocasion hi havia dutxa, i només un dels dos era amb aigua calenta. Per sort, el país està dotat d'una xarxa de wc i dutxes públiques de primera qualitat i nets. Per tant, en qualsevol ciutat tenies la oportunitat de poder fer una dutxa d'aigua calenta de 4 min a preu mòdic de 1 - 2 NZ$.
