Ceviche peruà

Després de dos mesos de viatge estem a Huaraz, al Perú i comencem a trobar a faltar poder gaudir d'una cuina, poder esmorzar tranquil·lament al hostel, poder cuinar i menjar allò que més ens vingui de gust. És tan senzill com un cafè (soluble) amb llet, un entrepà amb pa amb tomàquet i un ou, o amb un miqueta de pernil o simplement pa torrat o fruita i no un entrepà amb pa del burger i alguna cosa dins que en el millor dels casos esta fregit. Comencem a estar cansats de sortir cada dia a buscar un lloc per esmorzar, dinar i sopar. Dacord, és molt barat, però cansat. Tant a Argentina com a Brasil hem estat en hostels on compartíem habitació i bany, però teníem cuina. Fins i tot a Rio vam preparar un peix a la sal que, sincerament, estava deliciós. A Perú ha estat diferent. Estem als "hospedajes" més econòmics que trobem i, tot i així tenim aigua calenta (que no a tot arreu n'hi ha, sobretot a la part de la selva, on és inexistent), lavabo privat o compartit, en funció del lloc, wifi d'aquella manera i pràcticament a tot arreu tv per cable!

Per altra banda i em sap greu dir-ho, a Sud Amèrica no saben fer pa. Pràcticament tot el Perú és a base de pa tipus "bollo", el qual arriba a fer deliciós el pa de la "cooperativa", ja no diguem un pa de xapata o de pagès! Sembre hem de demanar pa "crocanti" per trobar uns panets, d'uns 7 cm de diàmetre que són els que s'assemblen més al pa com el coneixem nosaltres. Per altra banda, tant a Argentina com a Brasil tenen el pa francès, dosis individuals del pa que ens donaven a l'escola per berenar...

Una altra de les coses que trobem a faltar és poder trobar un lloc on estiguem a gust, sigui interessant i poder passar més de tres dies. Ja no per relaxar-nos, perque estressats estressats no estem, però si ens dóna sensació d'estar a casa, de seguretat, que, a vegades també es trobem a faltar.

Un fet desesperant és com el canvi d'altitud (de la selva als Andes, dels Andes a la costa,i de la costa al Andes) afecta a tots els envasos que contenen algun tipus de líquid. Resumint, cada vegada que canviem sobtadament de cotes, ens trobem tots els envasos oberts, amb el líquid vessat dins les motxilles, en un principi pensàvem que erem una miqueta inútils, al final només ha resultat ser el canvi de pressions.

Fins aviat!