El nostre primer creuer...

28 de Desembre de 2013 - Dia dels innocents

Sortim de Manaus direcció Tabatinga. Una setmana de navegació pel Riu Solomoes, un de tants dels que formen l'Amazones. Estem a la coberta superior. Hi ha el bar i poca gent. La majoria estan abaix, nosaltres tenim més vistes, més espai i tranquil·litat, però també més calor i menys brisa. L'aventura comença.

Ja fa una hora que naveguem... El barco comença a tombar-se cap  babor... Uuuuuoooooooooooo!!!

Corredisses de tots el que estem a la coberta superior a fer contrapès a estribord. Abaix la gent s'espanta, corre, plora... . Entre els passatgers (creiem que més de 300 inicialment) hi ha nadons, avis, sobretot gent de poblats i, nomes dos estrangers, nosaltres; i no tothom sap nedar...

El barco, Oliveira, ha tocat fons, embarrancats! Estem al principi de la temporada de pluges i això es tradueix en que el riu esta en el seu nivell més baix. L'Oliveira és un barco de càrrega, que a més a més també porta passatge (la majoria de transport fluvial és així) i portem les bodegues plenes, el barco navega per sota el seu nivell de flotació.

La popa del barco va a la deriva, el capità no te cap control sobre la embarcació. Estem situats en un petit meandre del riu principal. És estret i hi ha molta corrent. D'aquesta no en sortim. Ja han passat 10 min. seguim a l'expectativa. Estem nerviosos, la tripulació del barco no sap què ha de fer. Només hi ha un bot.

Busquem un punt per poder saltar arribat el moment. Agafem les coses de valor, enganxem salvavides a les motxiles, qui sap, en cas de sortir-ne vius d'un possible desastre, encara tindrem roba per poder cambiar-nos.

Estem nerviosos, tot segueix igual... La corrent comença a fer girar el barco, estem orientats al revés, direcció Manaus. Després dels esforços per desembarrrancar, sembla que ens comencem a moure, sense gaire control. El capità gira poc a poc però no sembla gaire bona idea, el meandre es estret i si ens quedem atravessats la força de l'aigua farà que bolquem. Els nervis i la por encara són palpables.

Estem atravessats completament. La proa està literalment encaixada a la riba del riu. La corrent arrossega la popa, bastant ràpid..

Correm a agafar-nos a qualsevol lloc que no ens pugui caure res al damunt, anem sense gaire control a xocar lateralment contra la riba.

5 metres

3 metres

2 metres

1 m..

El barco es para.

Respirem tranquils.

Sembla que tot torna a la normalitat, sortim d'aquest forat.

La pregunta: si això ha passat a les 12 del migdia, què passarà  durant la nit?