La triple frontera

 03-01-2014  Brasil, Iquitos Colòmbia

Després de passar la nit al port de Benjamin Constant, decidim que ja és hora d'arribar a Tabatinga, on ens espera la frontera entre Brasil, Colòmbia i Perú. Arribem dos dies abans de que el nostre visat caduqui, així que poca broma, és divendres, com la policia federal no estigui oberta demà... l'hem liada. Per sort, no hi ha cap problema per estar en la zona sense visat. 

No tenim paraules per descriure el port... Un conjunt de passarel·les de fusta, és a dir, taulons enllaçats uns amb els altres sense lligar, permeten arribar fins a la riba. Mentre camines per damunt, les fustes es van enfonsant... Si hi passen dues persones han de tenir en compte el seu pes per no mullar-te fins els turmells!

Tabatinga resulta ser un poblet on els únics turistes som nosaltres. És cap de setmana i aquí no hi ha res a fer, això si, el poblet és realment encantador, tot de paradetes de fruita i verdura, de llocs de menjar ambulant, uns "bars" al costat del moll. Els venedors ambulants amb ulleres de sol, collarets, rellotge... no són per als turistes, sinó que s'ho venen entre ells mateixos. 

Per altra banda és la primera població que els preus no són abusius per els de fora, la falta de turisme no els ha inculcat encara aquesta doble moral; preus per a locals i preus per a turistes, cosa que ens ha beneficiat.

Evidentment hem anat a visitar Santa Rosa, terres peruanes, una illa on hi ha un poblet amb cases elevades, molts nens petits amb curiositat cap a nosaltres, noies donant el pit...

Per poder anar en direcció a Iquitos, hem d'embarcar-nos en un altre buc de càrrega. Aquest cop, abans s'ha de revisar el buc. Els bucs peruans són molt més vells que els brasilers i, després de veure'n dos d'oxidats, foscos i poc ventilats (descartats), decidim marxar amb el que arriba durant la nit. 

Resulta ser el millor que podríem haver escollit. Això si, l'expedició d'embarcament va ser realment tota una escena de 007.

19:30 h, nit. Pugem a una barqueta que no sobresurt ni un pam de l'aigua, motxilles, bosses... Després de creuar el riu ens aproximem al vaixell sense aturar-nos, ens quedem navegant al seu costat, hi ha algun que altre cop entre el buc i a barqueta. Finalment ens aturem. Ens situem al seu costat i, des de la petita embarcació pugem. 

Ara només queda trobar un bon lloc per penjar l'hamaca.
Ens instal·lem al pis superior com l'anterior vegada, però aquest cop resulta ser una molt mala idea. el soroll del motor és realment molest. No podem dormir. Per això el primer que fem al matí és baixar ràpidament e la coberta inferior. Durant els els pròxims doso tres dies estarem aquí.

La convivència amb els veïns aquest cop no és tant amigable, però de totes formes ens inviten a tot tipus d'aliments i fruites estranyes.