Oruro, just després del Carnaval

10-03-2014 Oruro

Som a Coroico i per arribar fins a Oruro hem de tornar a La Paz. La única pega que hi ha és que el busos arriben i surten des de dues terminals diferents (Villa Fàtima i Terminal Central). Ens passem el dia entre busos i autobusos, per sort, aprofitem per menjar al mercat que hi ha a la Pl.on hi ha la Iglesia de San Francisco. El trajecte va ser entretingut per la pel·lícula El profesor, d'en Cantinflas.

Arribem a Oruro casi una setmana més tard de Carnaval, tot i així, als 10 minuts de veure una miqueta la població el primer que trobem és la famosa passarel·la. Com sabreu (va sortir a les noticies), durant els "desfiles" del dissabte de Carnaval, una de les passarel·les per on es creuava per passar a banda i banda del carrer, va caure matant a 10 persones en total, si no recordo malament. Doncs resulta que una setmana més tard encara era allà perquè havien fet la reconstrucció dels fets feia dos dies i encara no l'havien retirada. Podreu imaginar com estava.

Oruro és una ciutat que ofereix poc fora de les dates senyalades, de totes formes ens hi hem trobat molt a gust. Doña Beni, que ens feia els esmorzars ("sanwix" de formatge i d'ou amb una gran tassa de llet per poder-nos fer un Nes... un cafè amb llet amb cafè guarripé (pols de cafè dessecat) - diguem que el cafè destil·lat (que en diuen aquí) no ens acaba d'agradar), encantadora, una miqueta estressada o boja, no sabria dir-ho, però és que la "trupe" de policies (los azules, que en deia ella) la duien de cap. Suposem que ja es conèixen des de fa temps. Van ser aquests mateixos polis que tres dies després ens invitaven a pastis. La Sra. Albina, que ens aprovisionava de batuts de fruita, i algun que no tenim clar si ens el va cobrar, que xerrant xerrant ens va proposar que ens quedéssim a viure allà... 

Entre les activitats culturals podem destacar-ne la visita al zoo (2 Bs), realment una miqueta deixat i llastimós, el Museu Nacional Antropologico "Eduardo Lopez Rivas" (bastant interessant) la visita a la Virgen del Socabón, una mina-museu i les places, miradors i mercats.

El punt divertit el va proporcionar el Pol, quan sortint al matí a esmorzar vam trobar una senyora venent xupitos de llet de burra. Va faltar poc perquè begués directament de la teta! Unes hores més tard corria i corria cap al WC... (diguem... millor no diem res!)

Després de quatre dies per la ciutat és hora de marxar. Pròxima estació... Cochabamba!