Cochabamba

14-03-2014 Cochabamba

La nostra visita en questa ciutat va ser, si més no, interessant Va ser aquí que vam descobrir els gelats artesanals i els pastissos. El més interessant dels gelats artesanals, és la forma de congelar-los. Les mamitas o amigas generen el gelat a base de donar voltes a una olla dins d'un recipient amb gel, aigua i sal. El gelat e va formant a les parets de l'olla i el van servint. Si la olla no es fa girar, no hi ha gelat. Hem de dir que són realment deliciosos, esponjosos i refrescants. Els pastissos són, per altra banda, unes empanades de formatge bastant gegants on s'hi posa sucre glaç pel damunt. Exquisides!!

A Cochabamba vam descobrir que si realment no necessites dutxes, l'allotjament és molt més econòmic. Per altra banda, pots aguantar així un parell de dies, no gaires més. 

Fa dies que voltem per Perú i Bolívia i ens sorprèn realment com arriben a contaminar els vehicles. Tot hi tenir un rodatge, i no es salva cap ciutat, és aquí quan comencem a tenir problemes per poder respirar. Cochabamba té una quantitat de vehicles impressionant i, tot el trànsit es concentra en unes quantes "cuadras".  El més increïble no és que no sembla que els importi gaire, sinó que el mercat, la venda ambulant i qualsevol tipus de venta de menjar es realitza a pocs metres dels tubs d'escapament del cotxes.

La visitata la ciutat va incloure: el cementiri, amb algunes que altres estranyes tombes; el Cristo de la Concordia, molt més petit que el de Rio, però amb l'orgull de ser el Cristo més alt del món, i un parell de museus; el de ciències naturals, que ens vam colar per torns per no fer gaire soroll i el de medicina, on vam conèixer un senyor de nom Frederico (70 anys) que durant tot el dia es va fer uns sermons que abarcaven des de les mitocondries i la seva relació amb els descobriment de relacions de compassió dels habitants d'Atapuerca, la seva visió del govern d'Evo Morales, el seu punt de vista de la colonització (és descendent de colonizadors, assassins i violadors), el seu patrimoni, deutes i intencions de negoci. Aquest últim és realment interessant. Ho explicaré per si algú li pot interessar i si voleu us passem el contacte.

El Sr. Frederico té un patrimoni mobiliari per Bolívia que, realment no sabem si és molt gran, i se suposa que algo de diners. La seva visió de negoci es focalitza en  poder importar productes de fets a Bolívia però rematats a Espanya (per tal de poder posar la etiqueta de Made in Spain), amb una producció a baix cost. i un valor afegit elevat. Ell aporta el seu patrimoni mobiliari, si és necessari i busca un soci (ell té prohibida l'entrada a Espanya i a altres països de la UE (no pregunteu)) que aporti la seva inversió i realitzi la comercialització directa del producte en establiment propi. Bé, bàsicament tota la resta. Així que segons el que vam entendre, el sr. Frederico aporta un patrimoni mobiliari per poder dir que ell posa una part del diners i, el soci el capital monetari, la feina i el risc. Així que ja sabeu., si no sabeu què fer amb els diners...