Bangkok (Siam, pels amant del Risk)

26-5-2014

Tres dies després del cop d’estat militar a Thailandia, i en condicions de toc de queda, decidim que els militars tailandesos, una miqueta grillats, no seran qui ens faran canviar de plans. Arribem a Bangkok. El consell més pràctic: cap fred.

Qualsevol persona que hagi viatjat al sud-est asiàtic o a països tropicals entendrà la bufetada que reps quant surts de l’aeroport. La humitat, el sol, la calor... Un cansament generalitzat s’apodera de tu de tal forma que quasi bé deixes de respirar.

El nostre centre neuràlgic està situat a la riba occidental del riu que travessa Bangkok, una miqueta allunyat del centre, però el ChaoPraya Express ens proporciona la millor manera de moure’ns per la ciutat a través del riu.

El ministeri d’assumptes exteriors d’un país anomenat Espanya recomana molta prudència i evitar viatjar al país, no sortir després del toc de queda (22 hores) i sobretot no implicar-se en possibles rebel·lions o manifestacions. La realitat és una altra,  la vida aquí, tant pels estrangers com pels locals, segueix com si  res hagués passat. Son les 22h, els carrers de la nostra zona estan plens de persones menjant, xerrant i conduint.   

Les condicions climàtiques de Bangkok, no donen treva, i visitar la ciutat es converteix en una petita tortura. El Gran palau, exuberant, ple de temples coloristes i escultures, pintures i murals de gran talent. Plegat d’or, molt i molt d’or. Espectacular. A mitja visita aixequem la vista i un arc de Sant Martí rodó capta la nostra atenció (anthelion).  El museu reial amb les corones i armes del rei, els vestits de la reina, numismàtica, fotos... Wat Pho, amb el buda reclinat, els mercats, els petits temples, parcs... El que si ens ha sorprès és la presència (una miqueta exagerada, creiem) de la policial i militars en molts dels recintes monumentals i temples.

Decidim fer una petita escapada a Kanchanaburi, on la seva gran atracció és el famós pont que en temps de guerra els presoners van construir sobre el riu Kwai i el recorregut amb el tren per sobre de les vies de la mort.  La sortida també va permetre’ns baixar un riu en raid de canyes de bambú i finalment una volteta al llom d’un petit elefant, típica activitat per a turistes. Activitat que és relativament maca. Maltractament animal... creiem que també. Les marques de les cadenes que s’observen a les potes d’aquests majestuosos animals no deixen dubtes.