26-5-2014
Pròxima parada Bangkok, però
primer fem escala a Sydney. Amunt, avall, amunt, avall... i com sempre ens
passen coses rares o simés no curioses. Després de l’últim viatge en avió, on
vam patir turbulències i algun que altre ensurt, vam demanar que ens
assignessin finestreta en els dos avions. Doncs bé, ens assignen finestreta en
l’únic lloc de l’avió on no n’hi ha. Sabeu que els avions grans tenen zones
reforçades per on encara que hauria d’haver finestres, no n’hi ha. Doncs aquest
va ser el nostre lloc. Crec que si ho intentem fer a propòsit no ho aconseguim.
Per aquelles raons de la vida,
vam preguntar si hi havia algun lloc a l’avió per poder-nos canviar, tot
explicant la nostra última experiència (marejos, vòmits, bla bla bla). La sort
va fer que abans de enlairar-nos ens van canviar a la última filera de l’avió,
finestreta. Però la sorpresa va venir uns minuts més tard, quant ja estàvem a
punt d’enlairar-nos... la mateixa assistenta de vol que ens havia canviat es
presenta amb dues copetes de vi blanc fresquet, “cortesia”... J
Les coses però, no acaben aquí, a
Sydney, mentre passem els diferents controls de seguretat i a mi em paren per
portar una bosseta amb tot de monedes i bitllets de diferents països... que
sumats no arriben als 15 $, al Pol el paren tot preguntant-li... Portes una
bomba? ... WTF!!!
L’agent de seguretat va començar
a fregar un petit paperet per tota la motxilla, les jaquetes i mans del Pol, el
va posar a la màquina detectora i, per sort, va sortir negatiu a explosius i
substàncies. La preocupació era molt senzilla... tot hi que ja feia quasi dos
mesos que havíem marxat de Bolívia, podríem portar restes de dinamita? I restes
de coca? (vull dir planta de coca).
Hauríeu d’haver vist la seva
cara, només havia entès bomb. Uns minuts més tard ens estàvem rient de la
situació que en que ens havíem trobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada