Potosí i els miners

29-03-2014 Potosí

La aproximació per carretera deixava una estampa de grans onades de muntanyes mortes pelades i marrons damunt les quals una maranya de cases de totes formes i mides, inacabades i de pura avorrida i lletja totxana vista...amb les ja habituals deformes i pretensioses finestres amb unes formes i colors de malt gust competint en una lliga per l'estridència. Per sort Potosí també te un centre més antic i cuidat que es entranyable i que justificava cada excursió que fèiem. Trobar allotjament als preus que solíem aconseguir per Bolívia semblava missió impossible, només després d'unes dues hores invertides en rodar per allà amb tot a l'esquena i de fer expedicions en solitari i guàrdia amb les bosses, vam localitzar un lloc super senzill que cobrava 40 pels dos amb el petit inconvenient de no tenir ni calefacció ni dutxa ni cuina, però que estava be d'espai i de simpatia.

A Potosí sobretot hi feia un fred de por... està molt enfilat i era sec i ventós..

L'economia de la ciutat i voltants es basa en l'explotació minera i tot el que això involucra. Hi ha un percentatge molt elevat de famílies mineres.

El que ens ha portat a Potosí es El Cerro Rico, la muntanya que feia 5200 m i ara, després de segles d'explotació i ensorraments ha baixat fins als 4800. aquesta muntanya és historia física. Ha estat un punt incandescent per la humanitat i una anomalia geològica sense igual al món, es una muntanya de tresors minerals en brut.

Per anar a veure l'activitat de les mines és obligatori fer-ho amb un tur autoritzat,en el nostre cas, Greengo Tours. L'empresa és propietat d'un exminer que encara està involucrat amb les condicions laborals dels miners a les cooperatives. El seu empleat, un miner jove en actiu, va ser el nostre guia. Compagina la feina de miner amb la de guia turístic sempre i quan els torns de la cooperativa li permeten. Van ser dues hores d'explicacions, d'intercanvi d'opinions i debat sobre la forma de treballar a les mines,el funcionament de les cooperatives i de crítica al govern bolivià. No ens va quedar cap dubte que eren les persones idònies per poder anar a la mina 9, La Negra. Les condicions de seguretat va ser també un  tema de conversa. Els miners estan exposats a una gran varietat de malalties a causa del treball que realitzen, reumatisme, silicosis, problemes respiratoris... però per altra banda no prenen les precaucions adients, ja sigui per desconeixement, per "valentia" o perque és material realment poc econòmic.

Finalment per 120 Bs/2pax ja  teníem tur per la mina.

Un dels punts principals del tur és comprar regals per els miner; begudes, alcohol, material explosiu, coca, dolços, tabac... Nosaltres vam comprar coca i un parell de kids de dinamita, metxa i detonador. És sorprenent la facilitat en que pots comprar aquest tipus de material; no és necessària una llicència, ni formar part de cap col·lectiu. Compres i prou.
Mina La Negra: fosca, humida, fangosa, calorosa, baixa... Podem posar-hi molts adjectius, però l'experiència és increïble. Sentir les condicions en que treballen, els perills, els estris... no és fàcil d'explicar. 
Sortir de Potosí va ser una miqueta més complicat del normal. Els miners, van decidir tallar els accessos a les ciutats mineres com a represalia a les noves normatives aprovades pel govern sobre les mines cooperativistes. Això va implicar que potser no podiem sortir de la ciutat fins que la desbloquegessin (la última vegada que havia passat un fet similar, va durar 20 dies...). Solució: agafar un bus a la terminal que ens porta fins a on estan els piquets, caminar feliçment per la carretera per creuar-los (mentre de fons vas sentint com fan explotar dinamita), buscar un bus enmig de la foscor a on fer el transbord. Encara vam tenir sort!