Tarija i Tupiza
No sabem exactament perquè vam anar a Tarija. No vam fer-hi res i només va servir per passar tres dies més dormint a un bus bolivià. El que sí podem destacar és l'estat de les carreteres, més semblants a camins de vaca que a qualsevol altra cosa. Els busos, antics i amb les rodes llises, semblen una miqueta tot-terreny. En pocs minuts entenem perque. Per posar-nos en situació, els horaris dels busos fan que sempre viatgem de nit, és a dir que fas nit al bus, sense cap mena de cinturons de seguretat i amb els "camins", evidentment d'un sol sentit, deficients,amb curves molt tancades i, per si o fos prou plovent i amb una tempesta de llamps extrahordinàrna. El bus de costat a costat, fina al punt d'inclinar-se 45º o més, fent "marxa enrrere" per poder agafar les curves (on hi havia precipicis),... Diguem que no va ser el nostre millor viatge, o si més no, no elmés tranquil.
El fet de anar fins a Tarija va comportar haver d'agafar un bus fins a Tupiza, arribant a les 3:30 h del matí. Dormim a la terminar de busos o busquem un hostal? decidim dormir a l'allotjament del davant de la terminar, raó: La terminar estava plena de gent dormint per tot arreu i, el senyor del costat feia molta pudor (vam aconseguir l'últim banc que estava lliure).
Un cop a Tupiza, la opció d'arribar a Uyuni amb tren s'esvaeix gràcies a les movilitzacions dels miners. Altra vegada bus. Per sort, aquest serà l'últim bus que agafem a Bolívia.
No sabem exactament perquè vam anar a Tarija. No vam fer-hi res i només va servir per passar tres dies més dormint a un bus bolivià. El que sí podem destacar és l'estat de les carreteres, més semblants a camins de vaca que a qualsevol altra cosa. Els busos, antics i amb les rodes llises, semblen una miqueta tot-terreny. En pocs minuts entenem perque. Per posar-nos en situació, els horaris dels busos fan que sempre viatgem de nit, és a dir que fas nit al bus, sense cap mena de cinturons de seguretat i amb els "camins", evidentment d'un sol sentit, deficients,amb curves molt tancades i, per si o fos prou plovent i amb una tempesta de llamps extrahordinàrna. El bus de costat a costat, fina al punt d'inclinar-se 45º o més, fent "marxa enrrere" per poder agafar les curves (on hi havia precipicis),... Diguem que no va ser el nostre millor viatge, o si més no, no elmés tranquil.
El fet de anar fins a Tarija va comportar haver d'agafar un bus fins a Tupiza, arribant a les 3:30 h del matí. Dormim a la terminar de busos o busquem un hostal? decidim dormir a l'allotjament del davant de la terminar, raó: La terminar estava plena de gent dormint per tot arreu i, el senyor del costat feia molta pudor (vam aconseguir l'últim banc que estava lliure).
Un cop a Tupiza, la opció d'arribar a Uyuni amb tren s'esvaeix gràcies a les movilitzacions dels miners. Altra vegada bus. Per sort, aquest serà l'últim bus que agafem a Bolívia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada