Sucre, la capital dels quatre noms

25-03-2014 SUCRE

Sucre, la ciutat dels quatre noms, que defineixen les diferents etapes de la seva història  Charcas, període prehispànic; La Plata, al virreinal; Chuquisaca, al emancipatori y Sucre al republicà. La ciutat, molt colonial, sorprèn pels seus edificis de dos o tres plantes tots blancs i nets. El centre urbà, tot i estar bastant net, poc a poc comença a semblar brut. Resulta que durant la nostra estància hi va haver vaga d'escombriaires, quina casualitat!
Una de les activitats que es poden fer és anar a veure les petjades de dinosaures, però no ens va fer prou il·lusió i no podíem arribar sense fer un tour. El que si vam anar a visitar va se la torre Eiffel, la més alta el món. I si, és veritat, és la que està situada més amunt (més de 4000 m), però per altra banda, una miqueta decepcionant, sobretot després de veure la il·lusió amb la que en parlen aquí.

El cementiri també va ser tota una troballa. A l'entrada es pot llegir en llatí ”Hodie Mihi Cras Tibi” que significa ”Hoy por ti mañana por mí”. Un cop dins, tombes, nínxols, escultures i naus espacials i cases de japonesos.

El tercer atractiu de la ciutat és el seu mirador. En realitat una plaça amb una església, una font i un mercat d'artesania. Evidentment que no ens podiem perdre la catedral, a la qual no vam poder entrar, fan l'horari que els hi dona la gana, i com que no anem a missa no vam coincidir en horaris.

Per la resta, mercats, sucs de fruita i amanides de fruita, "pasteles" de formatge i, per celebrar els 4 mesos de viatge ens vam comprar un petit pastís! nyam nyam!!