Xile

El pas per Xile va ser un pel fugaç. Amb això em refereixo a que no vam visitar molts llocs, ens vam limitar a San Pedro de Atacama, Santiago i Puerto Montt, però vam estar un total de unes tres setmanes, sinó recordo malament!

7 Abril 2014
Atacama va resultar ser una prolongació del Salar de Uyuni, amb els seus propis deserts, salar, volcans i banys termals. La única diferencia amb Uyuni és el desert. Uyunu presenta un desert per altitud, on hi a una dominació de l'estepa i volcans terrosos, mentre que Atacama és el típic lloc sec, arenós, calorós i deshidratant amb dunes. Pel que fa a la població en sí, el més destacat són els preus. De la mateixa manera que el pas de Brasil a Perú els preus són apreciablement molt més beneficiosos per a nosaltres, el pas de Bolívia a Xile ens van caure els cullons a terra. Per altra banda, tothom et diu que això no és Bolívia, però les cases són construïdes de la mateixa tècnica, maons de fang, hi ha les mateixes mamites venent menjar amb trenetes... També és veritat que el lloc on ens vam allotjar, car com era, ens va transportar al segle XXI altre cop. Dutxes amb aigua calenta (tot un luju), cuina, pati amb sofàs i butaques i hamaques i... en fí, tot el que espot esperar d'un hostel per a gringos.

La primera cosa que aprenem és on hem d'anar a comprar. El segon, que és millor comprar el pollastre al forn sense patates fregides i, si en vols, agafar-les a part i per últim que els bitllets d'autobús funcionen amb ofertes, si vas ràpid en agafar-los pots arribar a pagar un 30% menys, això si, són cars del cagar!.

Els trajectes amb autobús són, del més còmode que hem trobat fins ara; pel·lícula (has de portar auriculars perque les lleis no permeten que durant els trajectes hi hagi so), manteta i coixinet.

Atacama - Santiago 15 hores.

11 Abril 2014

Santiago. Ciutat. Soroll. Trànsit. Metro...Aix si, el metro! El primer que ens sorprèn és el sistema de tarifes. Els trajectes sempre tenen el mateix cost, ja compris un bitllet senzill o la targeta que et permet recarregar. En realitat costa més la segona opció, bàsicament perque has de comprar el plàstic. Per altra cantó, en funció del horaris els preus varien. Dies festius, hores punta i altres.  La segona observació és referent a l'estructura del metro: rodes de camió (suposo que en alguna altra part del món també funcionen així, però per nosaltres va ser una sorpresa), la llargada dels combois i la seva rapidesa. Pel que fa a la ciutat, no seria fins dues setmanes més tard que la visitaríem, però si que vam tenir la sort de poder gaudir de la companyia de l'Oscar i la Laura, amb qui vam anar a Los dominguitos (o algo aixi) i després a prendre algo.L'endemà ja marxàvem cap a Puerto Montt.

15 Abril 2014 - Puerto Montt.

En un inici, punt de partida cap a Chiloé i El Chatén. La realitat, dues setmanes de tranquil·litat, a casa d'una família encantadora; la Marcela (la mare), el Ricardo (el pare), la Yoselin (filla), el Ignacio (fill), el Lucas (el gos "guardià", la Marfi (la gosseta mimada) i el Bixo (el gat). Compartint pastissos, fent pa (a l'estil xilè) jugant a la Xbox, menjant salmó, jugant al futbolin i mirant pel·lícules... En realitat, uns dies de tranquil·litat i benestar suprem. Per dir-ho  d'alguna manera, vam estar a "casa dels pares".Destacar 1) la amabilitat i complicitat amb la família i 2) la cuina; fogons-forn-calentador. El fet de no marxar cap a Chiloé i Chatén podríem dir que era el cost dels trajectes... la realitat: ens sentíem tant a gust que no ens va donar la gana de marxar. Si que vam fer alguna escapadeta al Parc Natural i a El Frutillar, però això és tot.

2 Maig 2014.

Dos dies abans d'agafar l'avió cap a Oceania, tornàvem a Santiago, on aquest cop si que visitaríem el centre de la ciutat, plena de gent i amb moltes obres de millora.Els nervis comencen a sentir-se, encara no tenim la campervan i no tenim gaire temps. De totes formes, ara mateix ens centrem en no portar cap aliment prohibit, cap fulleta de coca i coses d'aquestes, que a New Zealand són molt punyeteros!